LLIBRETA D'APUNTS
Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
Eines i Recursos i Didàctica de l'Educació Plàstica i Visual
Cinema i arts plàstiques
Dràcula
L'anàlisi sobre la pel·lícula de Dràcula ha estat extret del següent blog:
https://sites.google.com/site/llibretadapunts/visualitzacio-d-un-film-a-l-aula-_-dracula
A partir d’obres cinematogràfiques podem establir connexions directes amb temàtiques artístiques que ens permetran treballar a l’aula tant aspectes tècnics, històrics i conceptuals. Algunes obres fílmiques, com en aquest cas Drácula, de Francis Ford Coppola (1992), disposen d’una gran quantitat de referents visuals i artístics que ens posen a l’abast un sense fi de relacions i temàtiques per poder desenvolupar i treballar a l’aula temàtiques artístiques. Alguns serien Coppola, Melies, Bram Stoker, Friederich, Durero, Colosos de Menomm i Tom Waits.
Segons la informació extreta del bloc http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/pintura_cine_influencia.htm es distingeixen 3 característiques principals trasvessades del cinema a la pintura: “l’utilització artificial de la llum, l’enquadrament i la possibilitat de reflectir el moviment”
“ La imatge pintada transforma allò absent, - ja que succeí lluny o fa molt de temps- en present. La imatge pintada porta allò que descriu l’aquí i el ara. Col.lecciona el món i el porta cap a casa. [...]
El cinema ens transporta des d’un indret en el que estem fins l’escena de l’acció [...] la pintura ens porta a casa. El cinema a un altre lloc "
BERGER, John. Cada vez que decimos adiós, Ed. de la Flor, p.24-34, 1997
Alguns membres d’equips cineastes afirmen com l’art ha influït directament en les seves obres. El director de fotografia Néstor Almendros fa menció en les seves memòries
l’utilitat que té per la seva feina estudiar com s’ha treballat la llum en l’obra de grans mestres obsessionats per plasmar la llum com Vermeer, La Tour, Rembrandt, Caravaggio, Monet, Manet o Gauguin.
ALMENDROS, Néstor. Días de una cámara, Ed.Seix Barral, Barcelona, 1982
Rembrandt Harmenszoon van Rijn, El filòsof en Meditació, 1632
Johannes Vermeer, L'art de pintar, 1665
Tractament de la llum a Drácula, 1992
El director de cinema José Luis Borau afirma que el cinema ha influït en la pintura en «el seu afany de reflectir el moviment” i en “la búsqueda de nous enquadraments”.
Un dels majors artistes que millor ha reflextit el pes del cinema en la pintura va ser, segons el text de Borau, Francis Bacon, admirador d’Eisenstein i Buñuel, del qui en diu haver utilitzat en el bastidor el pla-contraplà tipic del cinema y el seu intent per reflexar-ne el moviment. Bacon conjuga distorsió, moviment, enquadre, servint-nos d'exemple per a treballar la perspectiva.
BORAU, José Luis. La pintura en el cine. El cine en la pintura. Ed Ocho y medio, Madrid, 2004
Francis Bacon, Retrat de Michel Leris, 1976.
Midnight in Paris
Aquesta pel·lícula realitzada a París, ens trasllada a través del personatge principal, a l'etapa de les diferents avantguardes europees.
El teatre, el Cabaret, va ser un mitjà idoni per a la plasmació emocional de l'expressionisme, doncs el seu caràcter multiartístic, que combinava la paraula amb la imatge i l'acció, era ideal per als artistes expressionistes, fos quin fos la seva especialitat.
Bob Fosse (Cabaret)
OTTO DIX (1891-1969), Alemanya
Te una gran diversitat d’estils com l’expressionisme, un estil grotesc i únic.Pinta molts quadres sobre la guerra.
AUGUST SANDER (1876-1964), Alemanya
Te una visió sociològica. Construeix un itinerari de persones i ambients d’Alemanya. Volia fer un llibre de la gent del segle XX. Sander documenta visualment la societat del seu temps.Proper al projecte de Walter Benjamin d’escriure una obra formada amb fragments de les fisonomies socials del s. XIX.
MICHAEL JACKSON: Smooth Criminal. Videoclip de l'any 1987. Fet per el musical: Moon walker
En el quadre d'Otto Dix veiem que l'hambient remet al videoclip de M.J.
Hair
"Hair" és una pel·lícula musical d'òpera d'estètica hippy que presenta tots el elements que caracteritzen el gènere: amor, sexe, pau, drogues, etc. Podem detectar influències de Living Theatre, el grup de teatre experimental més antic que existeix, creat el 1947. Vivien de manera llibertària i comunitària i concebien el teatre com una forma de canvi social i de ruptura de normes i jerarquies. Tot un antecedent a l'onada hippy que vindria després.
Hugo
La pel·lícula està basada en el llibre La invenció d'Hugo Cabret, escrit per Brian Selznick, que narra la història d'un noi que viu sol en una estació de tren de París, en la dècada de 1930, i l'enigmàtic amo d'una botiga de joguines, que segons Scorsese és George Mélies.
A part de la pel·lícula veurem pòsters de Harold Lloyd, Charles Chaplin, Charley Chase, etc. Fins i tot la pel·lícula que els personatges van a veure al cinema és l'home mosca, de Harold Lloyd.